Torralba Roselló Cent valors per viure

La persona i la seva acció en el món
1. Auflage 2009
ISBN: 978-84-9779-844-0
Verlag: Pagès Editors
Format: EPUB
Kopierschutz: Adobe DRM (»Systemvoraussetzungen)

E-Book, Catalan, Band 51, 370 Seiten

Reihe: Argent Viu

Heus aquí una petita enciclopèdia dels valors. Els valors són horitzons de referència que ens inviten a viure una vida més humana, més plena i més oberta als altres. Al llarg d'aquestes pàgines, es descriuen, d'una manera senzilla i clara, cent valors cabdals per a la vida quotidiana. Cada valor és un univers de sentit que es converteix en un repte personal i col·lectiu. Els valors no s'han de transmetre mitjançant la imposició, ni s'han de comunicar per una voluntat de moralisme, sinó més aviat al contrari. En la societat actual, hi ha una explosió de valors i cada ciutadà ha de fer un esforç per discernir quins el portaran a gaudir més plenament de la realitat i a perfeccionar-se tant individualment com col·lectivament.

Autoren/Hrsg.

Torralba Roselló, Francesc

Leseproben

A tall de pròleg: viure i deixar viure

Viure és un aprenentatge llarg i apassionant que es perllonga al llarg del temps i de l’espai i que mai no acaba d’arribar a la seva plena culminació. De fet, sempre som en camí i cada moment ens aporta nous materials per reflexionar i per assumir en la nostra pròpia consciència. Viure és deixar-se interpel·lar constantment per allò que ens aboca l’existència, sigui plaent o sigui dolorós. No sempre és fàcil, però, d’assumir el repte de viure i molt més difícil és viure amb dignitat, és a dir, saber viure lliurement i responsablement.

Hi ha moltes formes de viure i cada persona escolpeix la seva pròpia manera de viure. La singularitat d’una persona no és quelcom abstracte o indefinit, sinó que s’expressa en la seva manera de viure, de pensar i d’actuar. És més, en la seva forma de viure detectem la seva identitat, la seva manera de ser, encara que, evidentment, sempre hi ha una distància entre el que detectem de l’altre i el que l’altre és en si mateix.

Hi ha una íntima relació entre els valors i la manera de viure. Els valors ens ajuden a viure, a viure amb més intensitat i profunditat la nostra quotidianitat, a assumir allò que ens presenta l’existència diària. Els valors no són una fugida per la tangent o una manera d’escapar-se d’aquesta vida tot projectant-ne una altra de diferent, sinó tot el contrari. Viure és comprometre’s a cada instant i els valors ens faculten per discernir adequadament la qualitat dels nostres compromisos vitals.

Els valors ens faculten per viure aquesta vida, amb les seves dificultats, però també amb els seus regals. També ens ajuden a relacionar-nos millor amb el món que ens envolta, amb els altres i amb la natura. Els valors configuren el caràcter de la persona i, encara que són invisibles i intangibles perquè no es veuen ni pesen, donen fortalesa a l’esperit i ens permeten desenvolupar-nos al llarg de la nostra existència. Per això, els valors són per viure’ls i per gaudir-ne. No són entelèquies abstractes que són allí, en un món distant i llunyà de l’home, sinó que formen part de la nostra vida i, a través de l’educació, cal desvetllar-los i enfortir-los.

Educar en valors significa ajudar l’educand a descobrir els valors latents en la seva consciència i a donar-los-hi consistència i solidesa a través de l’exemple i del testimoniatge. Els valors no es poden aprendre d’una manera objectiva, com si fossin dades geogràfiques o realitats numèriques, sinó que s’han de comunicar d’una forma indirecta i subjectiva. Es transmeten a través de la vida que porta un determinat subjecte i, la majoria de les vegades, d’una manera indirecta, és a dir, sense referir-se explícitament al valor en qüestió.

Certament, hi ha valors que ens ajuden a viure amb més plenitud la nostra vida, tots i cada un dels moments que ens toca viure, però també hi ha contravalors o valors negatius, que erosionen greument el caràcter i que fan que la nostra quotidianitat sigui encara més crua i més difícil. Els valors ens ajuden a veure el costat bo de viure, mentre que els contravalors ens priven del goig de viure. La realitat, en si mateixa, és neutra, però segons la nostra mirada adquireix una tonalitat o bé una altra. Aprendre a viure és també aprendre a mirar la realitat amb uns ulls nous. Això no vol dir amagar les dificultats i menys encara obviar-les, sinó tot el contrari. Quan ens deixem educar pels valors, aprenem a mirar el món amb uns altres ulls, a gaudir a fons de la realitat, a viure amb intensitat. Els valors estan al servei de la vida i no la vida al servei dels valors. Val la pena lluitar i esforçar-se per assolir un determinat valor, sempre que aquest valor ens ajudi a viure amb més llibertat i responsabilitat la nostra existència de cada dia.

Cal aprendre a viure a poc a poc, optant a cada cruïlla i reflexionant sobre allò que ens convé a cada moment. Les experiències del passat ens ensenyen a entomar el present i no podem viure com si res no hagués succeït en un temps pretèrit. La memòria també ens alliçona respecte al nostre futur. Però els valors no tan sols serveixen per viure la pròpia vida amb dignitat, sinó per deixar viure els altres. Cal aprendre a viure, però també cal aprendre a deixar viure els altres, perquè, ho sabem prou bé, hi ha formes de vida que priven de viure els altres i vulneren el dret que tenen els altres a viure lliurement.

Viure i deixar viure! Heus aquí el gran lema! Però deixar viure els que m’envolten no vol dir desinhibir-se’n, o sigui, practicar la indiferència vers ells, sinó més aviat tot el contrari. Deixar viure els altres és una manera activa d’ésser al món, un estil de vida que es caracteritza pel respecte i per l’atenció envers les persones que m’envolten. Els valors ens ajuden a viure individualment, però també col·lectivament. Deixar que els altres visquin, encara que la seva manera sigui diferent de la pròpia i fins i tot directament oposada: Heus ací el gran repte!

Vivim en un món plural on coexisteixen diferents formes de vida de manera simultània. No tots vivim de la mateixa manera, ni tenim presents els mateixos valors a l’hora d’encarrilar la nostra existència. Aquesta pluralitat tan palesa en la vida quotidiana i tan present en el cos social és, en si mateixa, rica i embelleix la realitat. Res no fóra pitjor que habitar en un univers uniforme, idènticament igual, on no hi hagués cap singularitat, cap originalitat, cap contrast. La diferència és bella en si mateixa, mentre que la reiteració del mateix és empobridora des de tots els punts de vista.

Ara bé, no sempre és fàcil viure amb els altres, especialment quan els altres viuen segons uns altres valors i tenen uns altres costums i hàbits socials. No és lícit fer una mera apologia de la pluralitat, sense adonar-se de les tensions que s’hi generen. La diversitat és fecunda, però cal educar les persones perquè sàpiguin viure en una atmosfera plural. En certa manera, és més fàcil viure en la uniformitat, perquè tots els moviments de l’altre són previsibles i esperables, però viure en la diversitat exigeix un aprenentatge social i una bona dosi d’elasticitat anímica. Atès que la tensió és inherent en un marc de pluralitat axiològica, es fa necessari aprendre a viure —en— aquesta tensió, sense caure en la violència, en la coacció i menys encara en formes de colonialisme.

Cadascú té dret a viure la seva vida lliurement, però això també vol dir que té el deure de respectar la vida de l’altre i la seva forma d’expressivitat. Només quan una forma de vida atempta directament contra la vida d’un altre o bé contra algun dels seus drets fonamentals, cal intervenir i apel·lar a una ètica mínima. Els valors que aquí recollim ens ajuden a viure individualment, però també col·lectivament, especialment en un marc de pluralitat social. Són valors que afavoreixen el creixement personal, però també el creixement com a poble, i fomenten la convivència i la bona harmonia social.

En termes generals, la diferència genera por i, en alguns casos, fins i tot rebuig. Allò diferent ens sorprèn, ens desconcerta i fins i tot pot amenaçar-nos; mentre que allò igual ens tranquil·litza, ens reconforta perquè ja sabem quines conseqüències té. Davant de la diferència, sentim por, tenim temor de perdre la nostra fràgil identitat i, per això, practiquem, a voltes, l’actitud defensiva, ens tanquem dins el recinte de la pròpia muralla i tractem d’evitar la topada amb els altres. No és correcte plantejar el repte de la diferència en termes exclusivament problemàtics, sinó que també cal plantejar-la en termes de possibilitat. La diferència és una invitació a viure, d’una altra manera, la nostra existència i ens convida a veure el món amb uns altres ulls. Cal aprendre a gaudir del fet de la diferència i adonar-se del joc de relacions que s’hi produeix i de la fecundació resultant tant a nivell cultural com de valors.

Els valors es manifesten en les nostres accions i omissions, en les nostres paraules i també en els nostres silencis. Però, una cosa són els valors que diem que tenim i una altra cosa, ben diferent, per cert, són els valors que vivim en la nostra vida. Per esbrinar els valors que mouen una existència cap a un determinat horitzó de sentit, no hi ha altra manera d’investigar-los que fixant l’atenció en la manera com es desenvolupa aquella vida. A través dels seus moviments, podrem anar esbrinant quins són els valors reals que fan moure aquella vida en una determinada direcció. Els valors són com horitzons de referència que orienten la nostra vida vers un determinat sentit.

Vivim en un món on no hi ha un únic horitzó de sentit. Els humans donem sentit a la nostra vida de maneres molt diferents i això explica que la nostra noció de temps i d’espai també sigui molt diferent. Quan afirmem que quelcom té valor, estem dient que val la pena dedicar-hi temps i esforç i que aquest temps i que aquest esforç que hi estem posant té sentit. Mentre que quan quelcom no té valor per a nosaltres, tampoc no té sentit dedicar-hi temps i esforç. Hi ha, doncs, una íntima relació entre temps, sentit i valors.

Vegem-ho amb alguns exemples. Per al lector empedreït, llegir llibres no és una pèrdua de temps, sinó que té valor i té valor perquè té sentit. A través de la lectura, s’adona que enriqueix el seu esperit i que amplia les seves perspectives vitals. Per al corredor de fons, en canvi, córrer una llarga distància no és una pèrdua de temps, perquè córrer té valor per ell mateix...