Peix Enemiga íntima

Una parella virtual, una estafa i un assassinat
1. Auflage 2023
ISBN: 978-84-19615-21-3
Verlag: Editorial Alrevés
Format: EPUB
Kopierschutz: 6 - ePub Watermark

E-Book, Catalan, Band 1, 472 Seiten

Reihe: CriminalMent

El 8 de juny de 2019, els bombers van trobar el cos calcinat d'un home a casa seva, a Vilanova i la Geltrú. Unes hores més tard, el seu fill Ismael, espontàniament, va confessar davant dels Mossos d'Esquadra ser l'autor material de l'assassinat: «No he trobat cap altra sortida i he hagut de matar el meu pare. Li he clavat un ganivet a l'esquena». Un cas que semblava resolt, el mateix dia dels fets, fa un gir inesperat per al cos policial en descobrir la possible implicació d'una tercera persona que hauria induït l'Ismael a cometre el crim. Enemic íntim recull en forma de novel·la el que va viure l'Ismael durant un any a través del seu testimoni personal, de les dades extretes del sumari, de les proves que no es van incloure en la instrucció i de les entrevistes a persones del seu entorn més proper.

Susana Peix (Barcelona, 1969) és diplomada en Biblioteconomia i Documentació. Treballa com a bibliotecària en una biblioteca pública des de l'any 2000. S'ha especialitzat en literatura infantil, accessibilitat a la lectura, materials adaptats, biblioteques inclusives i en accessibilitat universal. Va publicar el seu primer llibre infantil el 2005 i des de llavors no ha deixat d'escriure llibres per a totes les edats, de ficció i no ficció. Compta amb més de 60 títols publicats fins ara. Enemic íntim és la seva segona novel·la.

Autoren/Hrsg.

Peix, Susana

Weitere Mitwirkende

Llopis, Maria

Leseproben

— 12 —

UNES VACANCES ACCIDENTADES

Serien les seves últimes vacances en família, encara que cap dels quatre no s’ho podia imaginar en aquell moment. Com cada estiu, van fer un viatge amb l’autocaravana. El pare era qui conduïa, mentre la resta de la família feien torns per donar-li conversa des del seient del copilot. Els que anaven al darrere es distreien amb el mòbil i jugant a algun joc de taula. A l’Ismael li agradava especialment fer de copilot, posava música i gaudia de la carretera. El pare li va dir que durant les properes vacances ell podria començar a conduir l’autocaravana si es treia el carnet i practicava una mica abans, i la mare i la germana es van mostrar d’acord amb la idea, ja que així en Manuel també podria gaudir de la carretera relaxant-se com a passatger i no només com a conductor. A l’Ismael aquelles paraules li van fer molta il·lusió.

Van viatjar fins a Conca per iniciar la ruta. La intenció era seguir els passos del Quixot, amb un itinerari que incloïa castells i molins per Castella-la Manxa. Des d’allà anirien fins a la Corunya, visitant algunes ciutats, per tornar recorrent la costa del nord del país fins a arribar a casa. Els esperaven setze dies de convivència en família.

L’Ismael se n’anava deixant el pensament a Vilanova i la il·lusió d’iniciar una relació amb la Julia. L’última cosa que ella li havia dit era que es tornava a traslladar a una altra casa amb el seu germà i que s’estava reconciliant amb l’Alba.

Quan l’Ismael pensava en la Julia era conscient que s’havia deixat portar per l’atracció irracional que li provocava. Tenia alguna cosa que el seduïa, no sabia què, potser aquell halo de misteri que envoltava tota la seva vida, com un puzle incomplet que l’atreia resoldre. Era increïble tot allò que havia viscut, tot i que era més jove que ell.

«Vam estar a punt de veure’ns», va pensar.

Li feia ràbia que el contratemps del correfoc hagués frustrat la primera trobada. Precisament aquell incident, unit a la sensació de percebre cada vegada més riscos a la seva vida, va ser el que va inclinar la balança cap a ella i va fer que deixés de contactar amb la Berta, la noia que havia conegut al concert dels SFDK.

Durant les llargues hores de carretera, l’Ismael va pensar molt. En la Julia i també en la proposta de l’Alba. Havia quedat que li diria què havia decidit sobre el tema dels Mossos en tornar de les vacances.

Poques hores després d’emprendre el viatge, ja va escriure a la Julia. Durant aquells dies li escrivia quan podia, encara que ella no sempre contestava els seus missatges, o ho feia hores o dies més tard:

12 agost 2018 (xat de Signal entre l’Ismael i la Julia)

Isma —Hola! Com va la mudança?
Nosaltres estem per… Ni idea d’on

Julia —…

13 agost 2018 (xat de Signal entre l’Ismael i la Julia)

Julia —Bon dia, amor
La mudança bé, però amb tota la medicació que m’han donat em quedo adormida.
Gairebé hem acabat.

Ismael —No m’estranya.

Julia —Com va el viatge?

Ismael —Bééé, d’aquí a poc arribarem a Conca (crec). Que bé això de la mudança. Com et trobes?

Julia —Regular.

Ismael —Et fa molt de mal?

Julia —No gaire, però una mica sí. D’aquí a una estona em toquen les pastilles i m’adormiré una altra vegada…
A la nit és quan ho passo pitjor. Tu com estàs??

Ismael —Ostres, sí que són fortes!

Julia —Sí…

Ismael —Bé, doncs descansa. Recupera’t a poc a poc

Julia —Sííí, tu em dones les forces que necessito, amor

Ismael —Hosti, aquesta relació serà molt bona durant l’any     

Julia —Durant l’any?

Ismael —Em refereixo a l’època de classes, que hi ha més estrès i més nervis.

Julia —Això sí

Ismael —Aquest any n’aprendrem un munt tots dos de l’altre   

Julia —No ho dubto.

Ismael —Estàs veient alguna sèrie?

Julia —No

Ismael —I t’agraden?

Julia —Sííí.

Ismael —Com que ara estaràs un temps tranquil·la, crec que seria una bona idea que comencessis a veure una sèrie, llegir un llibre o alguna cosa. Així estaries més relaxada i et diverteixes. Almenys fins que arribi jo

Julia —…

Julia —Sííí, però ja no sé quina mirar…

Aquell vespre l’Ismael li va tornar a escriure. Va voler parlar d’un tema amb la Julia que sabia que era complicat. Des que l’Alba l’hi havia explicat, hi havia rumiat molt i estava buscant el moment per parlar-n’hi. L’Alba li va explicar que el Juan, el germà de la Julia, estava enamorat d’ella. Bé, més que enamorat, li va dir que estava obsessionat d’una manera malaltissa i que s’havia passat de la ratlla. Quan l’Ismael n’hi va preguntar el motiu, l’Alba li va dir que l’havia amenaçada: si no deixava l’Arnau i se n’anava amb ell, la raptaria i la violaria…

13 agost 2018 (xat de Signal entre l’Ismael i la Julia)

Ismael —Escolta, això del teu germà amb l’Arnau i l’Alba. És massa…

Julia —Ja, l’Alba m’ho ha explicat.
He parlat amb ell abans.

Ismael —I com ha anat?

Julia —He al·lucinat perquè porta tot el dia aquí a casa i han vingut uns amics seus i s’han posat a fumar porros i se li ha girat el cap.
No sé si em farà cas o no, jo li he dit que això no era normal, que s’estava guanyant una denúncia i que jo ja en tenia prou perquè ell em doni problemes. I ell m’ha dit que no n’era conscient i que faria el possible per no parlar amb l’Alba ni amb l’Arnau i tampoc no fumaria res perquè no li va gens bé. Igualment, l’Alba m’ha dit que l’ha bloquejat, però en el cas, i espero que no passi, que el meu germà els torni a dir una cosa, que el denunciï. I a partir d’ara, si em pregunta per l’Alba o alguna cosa, no li penso explicar res.

Ismael —Hòstia. Que fort.

Julia —No m’ho esperava d’ell, la veritat. M’ha cabrejat i alhora decebut. A més, ell sap com n’és, d’important, l’Alba per a mi, i tot això a mi em fa mal…

Ismael —Això és el pitjor. Tu estàs bé?

Julia —Pff

Ismael —Però bé, l’Alba sap que tu ets tu i que el teu germà és el teu germà.

Julia —Sí, he parlat amb ella i no hi ha cap problema. L’únic que m’ha dit és que no vol saber res més del meu germà, com és comprensible. I la pobra ara està una mica angoixada per l’Arnau.
M’ha dit que l’Arnau és molt protector i que ella sap que això a ell l’ha afectat una mica, i ella vol que estigui bé i no malament pel bèstia del meu germà…   

Ismael —No m’estranya.

Julia —M’ha ratllat i desanimat molt, la veritat…   
Encara que canviem de tema, em seguiré sentint com una merda…

Ismael —Tu no en tens cap culpa. Vols canviar de tema?

Julia —Espero que l’Arnau no m’aparti de l’Alba per culpa del meu germà.

Ismael —No, i menys estant amb mi.

Julia —És clar, per una banda seria comprensible però per l’altra seria injust, perquè jo no tinc res a veure amb tot el que ell ha fet…

Ismael — Tu no en tens cap culpa.

Julia —Ja, però em sento malament igual. Com l’Alba, segur que no estarà gaire bé… I m’agradaria parlar amb ell, però no et vull atabalar.
Ara quan em vegis en persona potser et penediràs d’estar amb mi…
Per això de les cremades, no sé com em quedaran les cames
Si no, ja el que em faltava…                       
Si no, ja el que em faltava…   
Això espero…

Ismael —Jo no soc d’aquests. Potser és al revés   

Julia —Ni de conya

Ismael —Quan puguis, envia’m una foto. Les vull veure, així veig com és de greu.

Julia —Ara les tinc embenades i no es veu res.

Ismael —Ho sé, quan et treguin les benes.

Julia —Em fa cosa…

Ismael —Mira, pots parlar de tot amb mi, de debò.

Julia —Algunes estones les noto com adormides… Ara mateix em fan molt de mal.

Ismael —Has pres el que havies de prendre?

Julia —Sí, però fins que no faci efecte…
Les meves cames no seran agradables de veure…

Ismael —No problem.

Julia —       

Ismael —Bé, prepara’t per dormir, doncs. Així,...