Riba Romeva / Sans Rovira / Torrents Pujadas El crac energètic

Xifres i fal-làcies
1. Auflage 2013
ISBN: 978-84-9921-461-0
Verlag: Ediciones Octaedro
Format: EPUB
Kopierschutz: Adobe DRM (»Systemvoraussetzungen)

E-Book, Catalan, 128 Seiten

Reihe: Transició energètica

L'esgotament dels recursos combustibles fòssils és una realitat avalada per totes les fonts oficials que en xifren les existències restants. El llibre recull tant l'estat de les fonts energètiques que utilitzem arreu del món per tirar endavant el model econòmic de creixement que hem propugnat els últims segles, com els elevadíssims consums mundials i l'anàlisi de les fal·làcies que es divulguen per tranquil·litzar la població. Si bé les energies renovables podrien ser una part de la solució al crac energètic, no són suficients si mantenim el consum actual. Anualment estem consumint allò que el planeta va trigar milions d'anys a crear. Així doncs, la clau no és altra que canviar el paradigma econòmic. El decreixement ha deixat de ser una opció. Haurem de repensar com viatgem, com vivim, com ens alimentem, com treballem... En cadascuna de les nostres facetes de la vida podem aconseguir estalvi energètic. Aquest no és el llibre de l'apocalipsi, malgrat que el fet de contraposar les xifres del consum mundial a les existències energètiques ens revela un panorama no massa encoratjador. Al contrari, només vol despertar la consciència de totes i cadascuna de les persones que consumim energia perquè una a una comencem a canviar l'ús social que en fem i puguem incidir en les polítiques energètiques col·lectives. Una bona part del problema es resoldria evitant els usos inadequats i analitzant els itineraris que segueix l'energia. Tots tenim un paper en el canvi energètic. La responsabilitat per garantir un futur més enllà de l'esgotament dels combustibles fòssils és de tots.

Carles Riba Romeva és doctor enginyer industrial i professor de la UPC des de 1971. L'any 1972 fou enginyer de Seat. De 1979 a 1983, va ser alcalde de Sant Joan Despí i, de 1980 a 1983, vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Des de la universitat, fa més de vint-i-cinc anys que col·labora amb empreses i administracions en nombrosos projectes de transferència de tecnologia. Des de 1999, dirigeix el Centre de Disseny d'Equips Industrials de la Universitat Politècnica de Catalunya (CDEI-UPC), acollit a la xarxa TECNIO de la Generalitat de Catalunya. El 2006 va impulsar la fundació empresarial CEQUIP, orientada a la innovació en béns d'equip. L'any 1995 va assumir la presidència del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i, anys més tard, la vicepresidència de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, responsabilitats que encara exerceix. És autor d'una dotzena de llibres tècnics i de nombrosos articles en revistes especialitzades, fonamentalment en el camp del disseny avançat de màquines. També ha escrit articles d'opinió per a la premsa i ha publicat diversos treballs en l'àmbit dels estudis locals

Autoren/Hrsg.

Riba Romeva, Carles

Sans Rovira, Ramon

Torrents Pujadas, Eva

Leseproben

PRIMERA PART: LES XIFRES 1. Nova comptabilitat energètica i rendibilitat social El primer resultat del treball d’anàlisi ha estat constatar que les tendències del nostre món globalitzat es contradiuen amb el discurs mediàtic dominant. Estem avançant molt ràpidament cap a l’exhauriment dels recursos energètics no renovables i no disposem d’alternatives viables. La gran responsabilitat d’aquesta tendència continua sent dels països desenvolupats, seguits de forma destacada per la Xina i altres potències emergents com l’Índia, el Brasil o Rússia. Al mateix temps, la població mundial creix ràpidament, especialment als països menys desenvolupats. La suma de la superpoblació dels menys desenvolupats i el consum dels més desenvolupats està marcant una empremta ecològica que ja no és sostenible. Per tant, aquell mirall de les societats més pobres que buscaven emular les més riques ja no té sentit. No és viable.
  Figura 1. Evolució de la població i del consum energètic en les darreres dècades.  
Si bé el canvi climàtic el continuem percebent com a més incert i llunyà, tot i que de ben segur serà el problema més important en un futur, la davallada de recursos energètics no renovables és imminent i es començarà a percebre en aquesta mateixa dècada, que ja ens deixa com a prolegomen la crisi actual. La batzegada d’aquesta crisi tindrà un impacte brutal en les societats més desenvolupades acostumades a disposar d’energia amb abundància i de manera econòmica. El model actual basat en el creixement continu quedarà en dubte. Així doncs, el primer repte per a molts països desenvolupats serà el declivi energètic.2 Per la seva banda, els països més pobres hauran de fer front a una població en creixement continu que no tindrà cap més solució que optar per un canvi de paradigma basat en el fet que els recursos de la Terra són finits. Ara bé, és ben clar que no s’articularan polítiques de canvi cap a un nou paradigma si primer no es coneixen i es comprenen les grans tendències i conseqüències de l’ús de l’energia, dels recursos naturals i de l’evolució de la població a escala mundial. Per entendre l’energia Abans d’endinsar-nos en l’anàlisi energètica, cal establir unes pautes bàsiques de comprensió per entendre què és l’energia i, sobretot, quines lleis regeixen les transformacions energètiques. Això ens permetrà entendre l’energia en si mateixa. Es tracta de tenir una base mínima de física per poder entendre les anàlisis posteriors. La conservació de l’energia L’energia no es crea ni es destrueix. Tan sols es transforma. Així doncs, en qualsevol procés de transformació d’energia, les quantitats d’energia d’abans i després del procés sumen el mateix valor inicial. Una altra cosa és que no aprofitem tota l’energia generada en el procés i que se’n perd una part, moltes vegades considerable, per al nostre ús. Però en qualsevol cas no en creem ni en destruïm. Només transformem energia. La degradació de l’energia Aquest principi de la transformació energètica estableix que tots els processos naturals tendeixen a estats de més desordre, en què l’energia es dispersa i es degrada. Això explica per què els processos de transformació d’energia són irreversibles i sempre van en la direcció de la degradació de l’energia. Per exemple, la calor flueix d’una font calenta a una de freda, i no a l’inrevés. O bé, la llenya crema, però els gasos de combustió mai no reconstruiran la llenya. Cal destacar que com més irreversibles són els processos, més ràpids són i també la degradació de l’energia és més gran. O el que és el mateix: el rendiment energètic és més baix. Així doncs, en energia, la pressa és sinònim d’ineficiència energètica i ambiental. Usos energètics L’energia pren diferents formats en funció de l’ús que en fem. Així, podem utilitzar energia tèrmica, energia motriu i energia elèctrica. L’energia tèrmica és la que utilitzem per escalfar, tant en usos domèstics com industrials. Es pot obtenir cremant combustibles fòssils o biomassa o bé aprofitant l’energia solar. En tots dos casos, el seu rendiment és molt alt, de l’ordre del 80-90 %. La tèrmica també s’utilitza per a la transformació cap a altres tipus d’energies que s’anomenen d’alta qualitat, si bé val la pena apuntar que discrepem de la utilització d’aquesta terminologia. Des del nostre punt de vista, la qualitat de l’energia cal valorar-se en funció del seu ús i del rendiment que n’obtenim. Quan tenim fred, necessitem energia tèrmica; quan ens vo­lem desplaçar, necessitem energia motriu, i quan treballem amb l’ordinador, necessitem energia elèctrica. Per posar un exemple de transformació d’energia, només cal pensar en el moment d’engegar el nostre automòbil, de manera semblant a altres vehicles, com ara un camió, un vaixell o un avió. A través de la combustió de la gasolina en el motor d’explosió (cicle d’Otto), s’obté l’energia motriu que permet desplaçar l’automòbil. Però els rendiments energètics són molt baixos, de l’ordre d’un 20 %. Una altra transformació que permet obtenir energia motriu, com a pas previ per a l’obtenció d’energia elèctrica, és la que s’aconsegueix a través del cicle de Rankine. Consisteix a generar vapor tèrmicament. El vapor fa girar una turbina que és la que aconseguirà entre un 30-35 % de rendiment, que és baix. Aquest és el cas de les centrals tèrmiques, ja siguin amb combustibles líquids, amb gas o amb urani a les centrals nuclears. Només les centrals de cicle combinat tenen uns rendiments superiors. Aquestes centrals generen motricitat en una primera etapa a través d’una turbina de gas a alta temperatura (cicle de Brayton) i en una segona etapa aprofiten l’escalfor dels gasos de sortida i generen motricitat a través d’una turbina de vapor (cicle de Rankine).3 El rendiment en aquest cas puja fins al 45 %, i s’obté l’energia elèctrica a partir de l’energia motriu giratòria que es transmet directament a un alternador. Cal destacar que l’energia motriu que utilitzem habitualment per traduir-la en motricitat pot obtenir uns rendiments molt més elevats si s’obté a través de centrals hidràuliques o d’aerogeneradors eòlics. Els rendiments pugen fins al 80-90 %. De moment aquesta energia obtinguda de la força de l’aigua o de la força eòlica no es pot aplicar directament al transport, però és clar que si volem un cotxe elèctric amb rendiments energètics superiors i menys contaminant caldrà obtenir l’electricitat directament d’aquestes fonts energètiques renovables. Els rendiments energètics han de ser clarament una variable que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar la qualitat de les fonts energètiques. Per posar un exemple més, el fet d’utilitzar energia elèctrica per transformar-la en tèrmica que ens permeti escalfar —com fan, per exemple, les calefaccions elèctriques o la rentadora o el rentavaixella per escalfar l’aigua— representa un malbaratament energètic molt important. És fàcil d’entendre si tenim en compte que si obtenim directament energia tèrmica s’aconsegueixen uns rendiments d’entre el 80 % i el 90 % (de cada 100 unitats de combustible, n’aprofitem de 80 a 90 i en llencem la resta). En canvi, per obtenir energia elèctrica, s’obté un rendiment del 30 % (n’aprofitem 30 i en llencem 70). Per què, doncs, ens entestem a escalfar l’aigua de la rentadora o el rentavaixella amb energia elèctrica, quan el rendiment de l’energia tèrmica ens permetria evitar aquest malbaratament? L’anàlisi dels usos energètics és essencial per fonamentar noves polítiques energètiques que donin resposta a la situació actual d’escassetat de recursos energètics. Els passos en l’ús econòmic i social de l’energia Hem vist les lleis físiques que regeixen la transformació de l’energia. Però no podem perdre de vista que els humans fem un determinat ús econòmic i social d’aquestes transformacions. La nostra intervenció en aquest procés fa que en l’estudi i l’anàlisi de l’energia hàgim de tenir presents quatre estadis diferents en funció de l’ús que en fem. Energies primàries Són els recursos naturals amb potencial per proporcionar-nos energia útil. En són exemples el petroli, el gas natural, el carbó, l’urani, la biomassa, l’energia hidràulica, l’energia geotèrmica, l’energia eòlica, l’energia solar i l’energia del mar (ones, corrents marins, marees). Les energies primàries es distingeixen entre recursos i reserves. Parlem de reserves quan aquests recursos es poden explotar de forma viable. Amb l’evolució de les tecnologies, alguns recursos poden esdevenir reserves que es poden explotar en un futur. Energies secundàries Són formes d’energia que s’obtenen arran de la transformació de les energies primàries per adequar-les a l’ús final. En són exemples els combustibles (gasolina, gasoil, querosè, propà i butà liquats, gas natural, carbó net i granulat) i l’electricitat. Ús final de l’energia És l’aplicació de l’energia que utilitzem per satisfer algunes de les nostres necessitats. Per exemple, utilitzem energia...