Pigem Consciència o col·lapse

1. Auflage 2023
ISBN: 978-84-10188-56-3
Verlag: Fragmenta Editorial
Format: EPUB
Kopierschutz: 0 - No protection

E-Book, Catalan, Band 93, 192 Seiten

Reihe: Assaig

Avui el món corre acceleradament no se sap cap a on, mentre la propaganda i les dades fora de context enterboleixen la nostra visió dels fets. ¿No és com si el món estigués sota un encanteri? ¿Cap a on hem de girar-nos per trobar orientació? Amb el seu estil fluid i intens, Jordi Pigem obre vies de sortida a través d'un ample horitzó que abraça des de la neurociència i la psiquiatria fins a la filosofia alemanya i diverses filosofies d'Àsia, passant per la física teòrica i la història de la literatura. Consciència o col·lapse mostra que hi ha dos estils de coneixement bàsics en la ment humana: la ment algorítmica, que ens mena a un món de control, deshumanització i manca de sentit, i la ment holística, que ens obre a un món més ple d'humanitat, de vida i d'encís. Aquests dos estils de coneixement coincideixen espectacularment amb el que avui ens mostra la neurociència i amb el que van intuir molts grans autors del passat. Ens ajuden a orientar-nos i a trobar sentit en l'Aquí i Ara.

Jordi Pigem (1964) és filòsof de la ciència i escriptor. Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència (Institut d'Estudis Catalans, 2007). Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). Ha sigut professor invitat o ponent en diverses universitats d'Europa i Amèrica. Entre els seus llibres destaquen Consciència o col·lapse (2024), Tècnica i totalitarisme (2022) Pandèmia i postveritat (Fragmenta, 2021), Àngels i robots (Viena, 2017; en castellà, ampliat i amb el títol Ángeles o robots, a Fragmenta, 2018), Intel·ligència vital (Kairós, 2016), La nova realitat (Kairós, 2013) i Bona crisi (Ara Llibres, 2009). Va ser un dels entrevistats per Laia de Ahumada al llibre Espirituals sense religió (Fragmenta, 2015). Va ser coordinador de la revista Integral (1989-1992) i dels tres primers volums de l'edició catalana de l'Opera Omnia Raimon Panikkar. Ha participat a l'obra col·lectiva Panikkar avui (Fragmenta, 2022) i ha editat una recopilació dels textos de Panikkar sobre Ecosofia (Fragmenta, 2021). Ha obtingut el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans (1999), el Premi d'Assaig de Resurgence i de la Scientific and Medical Network (2006) i el Premi d'Assaig Joan Maragall (2016). Mai no ha tingut un compte en xarxes socials.

Autoren/Hrsg.

Pigem, Jordi

Leseproben

FONTS I NOTES
Les traduccions de textos originals en altres llengües, si no n’indico el traductor, són meves. Dono a les referències els textos originals per a qui vulgui assaborir-ne els matisos. 1
George Orwell, Nineteen eighty-four, Penguin, Londres, 1990 [1949], p. 279: «Power consists in tearing human minds to pieces and putting them together again in new shapes of your own choosing.» The fog of war, documental dirigit per Errol Morris, 2003. Harold Pinter, discurs d’acceptació del Premi Nobel de Literatura, 7 de desembre del 2005: «The majority of politicians, on the evidence available to us, are interested not in truth but in power and in the maintenance of that power. To maintain that power it is essential that people remain in ignorance, that they live in ignorance of the truth, even the truth of their own lives. What surrounds us therefore is a vast tapestry of lies. […] Everyone knows what happened in the Soviet Union and throughout Eastern Europe during the post-war period: the systematic brutality, the widespread atrocities, the ruthless suppression of independent thought. […] But my contention here is that the US crimes in the same period have only been superficially recorded, let alone documented, let alone acknowledged, let alone recognised as crimes at all. […] The United States supported and in many cases engendered every right wing military dictatorship in the world after the end of the Second World War. I refer to Indonesia, Greece, Uruguay, Brazil, Paraguay, Haiti, Turkey, the Philippines, Guatemala, El Salvador, and, of course, Chile. […] But you wouldn’t know it. It never happened. Nothing ever happened. Even while it was happening it wasn’t happening. It didn’t matter. It was of no interest. The crimes of the United States have been systematic, constant, vicious, remorseless, but very few people have actually talked about them. You have to hand it to America. It has exercised a quite clinical manipulation of power worldwide while masquerading as a force for universal good. It’s a brilliant, even witty, highly successful act of hypnosis. […] What do these words mean? Do they refer to a term very rarely employed these days —conscience? […] I believe that despite the enormous odds, which exist, unflinching, unswerving, fierce intellectual determination, as citizens, to define the real truth of our lives and our societies is a crucial obligation which devolves upon us all. It is in fact mandatory. If such a determination is not embodied in our political vision we have no hope of restoring what is so nearly lost to us —the dignity of man» (a www.nobelprize.org/prizes/literature/2005/pinter/lecture/). Dades sobre tot això es poden trobar en l’estudi de Lindsey A. O’Rourke, Covert regime change: America’s secret Cold War, Cornell University Press, Ithaca, 2018, que detalla seixanta-quatre canvis de govern orquestrats pels Estats Units entre 1947 i 1989. Un exemple clàssic és el del president iranià Mohammad Mosaddegh, que va ser enderrocat el 1953 en un cop d’estat en què van participar la CIA i el MI6 britànic, i que des d’aleshores fins a la seva mort el 1967 va ser mantingut en arrest domiciliari. A la mateixa categoria de covert regime change sembla correspondre l’empresonament del carismàtic líder pakistanès Imran Khan (massa neutral respecte a la guerra d’Ucraïna pels interessos dels Estats Units) mentre escric aquestes ratlles. Una anàlisi dels atacs a Israel del 7 d’octubre del 2023 com a possible LIHOP és l’article d’Iain Davis «Was Al-Aqsa Flood a false flag?», a Geopolitics & Empire, 6 de desembre del 2023. 2
Gilbert Burnham / Riyadh Lafta / Shannon Doocy / Les Roberts, «Mortality after the 2003 invasion of Iraq: A cross-sectional cluster sample survey», The Lancet, 11 d’octubre del 2006, doi:10.1016/S0140-6736(06)69491-9: «We estimate that as of July, 2006, there have been 654.965 (392.979 - 942.636) excess Iraqi deaths as a consequence of the war.» Vegeu, més recentment, Stephanie Savell, «How death outlives war. The reverberating impact of the post-9/11 wars on human health», publicat per The Watson Institute (Universitat de Brown) el 15 de maig del 2023. Pascual Serrano, Desinformación. Cómo los medios ocultan el mundo, «Nota a la edición de Bolsillo», Península, Barcelona, 2018, p. 11. Ron Suskind, «Faith, certainty and the presidency of George W. Bush», The New York Times, 17 d’octubre del 2004: «We are an empire now, and when we act, we create our own reality. And while you’re studying that reality judiciously as you will we’ll act again, creating other new realties, which you can study too. And, that’s how things will sort out.» L’assessor entrevistat va voler mantenir-se en l’anonimat, però de vegades s’ha identificat amb Karl Rove. Peter Pomerantsev, «Putin’s Rasputin», London Review of Books, vol. 33(20), 20 d’octubre del 2011: «It’s a strategy of power based on keeping any opposition there may be constantly confused». Adam Curtis, en el breu documental Oh dearism II (2014), diu de Vladislav Surkov: «His aim is to undermine people’s perception of the world, so they never know what is really happening. […] The underlying aim is not to win the war, but to use the conflict to create a constant state of destabilized perception, in order to manage and control. Maybe we have something similar emerging here in Britain. Everything we are told by journalists and politicians is confusing and contradictory.» Curtis també és el director de la sèrie de sis documentals Can’t get you out of my head (BBC, 2021), sobre les complexitats del poder contemporani i algunes de les seves capes d’ocultació. 3
Alexandre Koyré, Réflexions sur le mensonge, Allia, París, 1996 [1943], p. 7 i 10: «On n’a jamais menti autant que de nos jours. Ni menti d’une manière aussi éhontée, systématique et constante. […] La parole, l’écrit, le journal, la radio…, tout le progrès technique est mis au service du mensonge.» George Orwell formula la idea que el poder voldrà imposar que «dos i dos fan cinc» l’agost de 1942 a l’article «Looking back on the Spanish Civil War» (a www. orwellfoundation.com) i la desenvolupa a 1984. Ho comento al capítol 19 de Pandèmia i postveritat, Fragmenta, Barcelona, 2021. Marcia Angell, «Drug companies & doctors: A story of corruption», The New York Review, 15 de gener del 2009: «It is simply no longer possible to believe much of the clinical research that is published […]. I take no pleasure in this conclusion, which I reached slowly and reluctantly over my two decades as an editor of The New England Journal of Medicine»; Richard Horton (redactor en cap de The Lancet des de 1995), «Offline: What is medicine’s 5 sigma?», The Lancet, vol. 385, núm. 9976 (11 d’abril del 2015), p. 1380 (thelancet.com): «Much of the scientific literature, perhaps half, may simply be untrue»; Richard Smith (redactor en cap de The BMJ fins el 2004), «Time to assume that health research is fraudulent until proven otherwise?», The BMJ, blogs.bmj.com/bmj/2021/07/05/time-to-assume-that-health-research-is-fraudulent-until-proved-otherwise/: «It may be time to move from assuming that research has been honestly conducted and reported to assuming it to be untrustworthy until there is some evidence to the contrary.» En dono més detalls al capítol 18 de Pandèmia i postveritat i al capítol 18 de Tècnica i totalitarisme, Fragmenta, Barcelona, 2022. 4
Carta de Huxley a Orwell, datada a Wrightwood, Califòrnia, el 21 d’octubre de 1949: «I feel that the nightmare of Nineteen Eighty-Four is destined to modulate into the nightmare of a world having more resemblance to that which I imagined in Brave New World.» La citació de Leo Burnett (1891-1971), «Good advertising does not just circulate information. It penetrates the public mind with desire and belief», de vegades ha estat atribuïda a publicistes posteriors. Sobre el nudging i la inculcació deliberada de por durant la covid, vegeu Laura Dodsworth, A state of fear: How the UK government weaponised fear during the Covid-19 pandemic, Pinter & Martin, Londres, 2021. Edward Bernays, Propaganda, Horace Liveright, Nova York, 1928, p. 9: «The conscious and intelligent manipulation of the organized habits and opinions of the masses is an important element in democratic society. Those who manipulate this unseen mechanism of society constitute an invisible government, which is the true ruling power of our country. We are governed, our minds are molded, our tastes formed, our ideas suggested, largely by men we have never heard of.» Jacques Ellul, Propagandes, Economica, París, 1991 (1962), p. 13-14: «La propagande doit être située au milieu de la croissance des pouvoirs de l’Etat, des techniques de gouvernement et de l’administration […], au milieu de la croissance des mécaniques, des engins de...